Exposición: Agrociència i propaganda (1940-1960): Fullets de divulgació agrícola del primer franquisme
30 de setembre- 28 de novembre de 2019
Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró. Primera planta.
Comissaris de l’exposició: José Ramón Bertomeu i Luis Moreno.
L’activitat divulgadora fou una de les tasques fonamentals del serveis agronòmics dels inicis del segle XX. Es varen crear càtedres ambulants, publicacions divulgatives en forma de fullets i articles de diaris, cursos de capacitació per a tècnics especialitzats, museus de fitopatologia i vivers de demostració, cartilles i manuals, revistes agronòmiques, programes de ràdio i obres de cinema documental, tot amb la participació de destacats enginyers agronòmics dels anys 20 i 30. Aquesta primera divulgació va estar adreçada als llauradors i pretenia la incorporació de noves màquines i agroquímics com fertilitzants i plaguicides. Va ser impulsada des de els serveis agronòmics provincials i les diferents granges experimentals i estacions de recerca agronòmica i fitopatologia creades a les darreries del segle XIX i durant tot el primer terç del segle XX. L’exposició inclou exemples de l’enciclopèdia Salvat dels anys 20 i 30. Aquest ambiciós projecte editorial incloïa més de cinquanta obres amb un ventall ampli de temes: entomologia, economia rural, fitopatologia, màquines agràries, tècniques de conreu, etc. El cop d’estat militar i la instauració de la dictadura del general Franco va produir un canvi important. El personals dels serveis agronòmics va ser sotmès a un procés de depuració política i les persones sospitoses varen ser expulsades o marginades a posicions suposadament irrellevants. Tots els centres d’experimentació varen ser centralitzats sota la direcció de l’INIA (Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias) creat en Madrid en febrer de 1940. La divulgació agrària va continuar desenvolupant-se dins d’aquest nou marc, ara adreçada més als grans propietaris i sense cap referència a les reformes agràries dels anys anteriors. Els nous fullets de divulgació fomentaren la introducció de nous agroquímics com els plaguicides d’arsènic o el DDT amb una retòrica que combinava l’exaltació patriòtica i nacionalista pròpia del règim amb metàfores de caire militar per descriure la lluita contra les plagues i un discurs economicista dirigit a expandir la producció sense cap consideració a les condicions de vida dels llauradors. Aquests fullets també estigueren adreçats a la divulgació dels nous productes i els mètodes de control de la seua qualitat. L’exposició inclou una part dels fullets donats pel INIA a la biblioteca de l’Institut Interuniversitari López Piñero.