CfP: HUMANITATS MÈDIQUES I PERSPECTIVES DE GÈNERE: UNA UNIÓ NECESSÀRIA
L'àmbit de les Humanitats Mèdiques estableix vincles entre allò que C. P. Snow va anomenar “les dues cultures” (1961): les ciències, d’una banda, i les humanitats i les arts, d’altra banda. Aquests intercanvis i contactes entre disciplines no sols han contribuït —i encara ho fan— que els i les professionals de la medicina siguin més empàtics i comunicatius, sinó que també els ha ajudat a comprendre l’experiència d’emmalaltir amb les veus dels i les pacients, sovint mitjançant poesies, autobiografies, narratives i textos visuals signats per artistes i escritor/es que estan (o han estat) vivint una malaltia. Per tant, podem dir que en el seu origen les Humanitats Mèdiques s’orientaven bàsicament a fer que els metges i les metgesses fossin millors i més humans, el que redundà, inevitablement, en una instrumentalització de les humanitats al servei de les ciències biomèdiques. Aquest objectiu —si bé noble i necessari— encara no s’ha assolit del tot.
Efectivament, podem afirmar que la humanització de la medicina és encara una de les grans assignatures pendents de la professió mèdica. Tanmateix, Anne Whitehead i Angela Woods fan una passa més enllà i demanen una interacció més equilibrada entre les cultures de les ciències medico-sanitàries i la de les humanitats i les arts (2016). Les Humanitats Mèdiques haurien d’existir, tal com elles ho proposen, en una zona de contacte, en un espai fronterer, entre àrees de coneixement històricament separades i, per tant, esdevenir un tercer espai des d’on conceptualitzar i experimentar la malaltia i la salut. Però perquè aquest camp del saber resulti verdaderament revolucionari les perspectives de gènere, i alhora els aspectes interseccionals tals com la racialització, la sexualitat, o els factors socioeconòmics, haurien de ser tingudes en compte com un element necessari, inclús urgent, dins de la seva agenda. La Història de la Medicina abunda en episodis en els quals el gènere no s’ha considerat, el que ha donat peu a diagnòstics erronis i al silenci forçat de les dones en els entorns clínics. L’objectiu principal d’aquest dossier de LECTORA és visibilitzar les diferents formes en les que les asimetries de gènere han influït en la suposada objectivitat del coneixement mèdic a través de la història, contaminant significativament la nostra percepció contemporània i la nostra experiència social de la malaltia. Amb aquesta idea, aquest dossier exemplificarà la necessitat d’una presència sistemàtica de la perspectiva de gènere i les seves interseccions en la investigació bio-mèdica i en les representacions culturals i percepcions socials de patologies físiques i/o mentals.
Aquest dossier convida articles que estudiïn les representacions culturals i textuals dels següents temes, d’entre altres:
- Diferències de gènere en la construcció de patologies i addiccions a través de la història.
- La patologització de les emocions i la seva connexió amb la categoria “Dona”.
- Autopatografies i el component de gènere.
- Relacions metge-pacient baix el prisma de gènere.
- Discursos d’amor i malaltia i tot allò que el gènere té a dir al respecte.
- Processos de dol i estereotips de gènere associats.
- Perspectives de gènere en la relació entre les malalties humanes i no humanes.
- Les malalties de l’Antropocè i els seus discursos de gènere.
L’editora d’aquest dossier és la Dra. Luz Mar González-Arias (Universidad de Oviedo).
Els textos, escrits en català, castellà, gallec, basc, anglès, francès, italià o portuguès, han de seguir la guia d’estil de la revista i s’han d’enviar online abans del 15 de desembre de 2023.
La guia d’estil, així com informació de números previs, es pot consultar a: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/index.
Bibliografia citada
Snow, C.P. (1961), The Two Cultures and the Scientific Revolution, Cambridge, Cambridge UP.
Whitehead, Anne and Angela Woods (eds.) (2016), The Edinburgh Companion to the Critical Medical Humanities, Edinburgh, Edinburgh UP.