Identitats i identificacions: vídeos de les conferències
Identitats i identificacions: Passat i Present
Els mètodes d'identificació mobilitzen
procediments molt variats, àmpliament estesos en la societat i en molts
casos
invisibles o difícils de percebre. Han desenvolupat una gran varietat
de
funcions, des de la persecució del delicte fins a la gestió de
transaccions
comercials o el control de migracions. També provoquen reaccions
variades
per part dels diversos grups que els creen, apliquen o pateixen. Les
tecnologies d'identificació han servit per vigilar i castigar, però
també per
accedir a drets o per negar-los.
Aquestes són algunes de les conclusions del cicle de conferències que
s'ha estat
impartint al febrer de 2016 a l'institut d'història de la medicina i de
la
ciència "López Piñero" i que ara s'editen en forma d'una col·lecció
de vídeos i àudios a través dels enllaços que s'ofereixen a una nova
entrada
del blog “Ciència i Llei en Acció”:
El cicle "IDENTITATS I IDENTIFICACIONS" va ser obert per Vincent Denis, autor
juntament amb Ilsen About d'una de les millors obres de síntesi sobre
el tema. La
seva conferència respecte a les noves pràctiques d’identificació del
segle
XVIII a França es pot veure en aquest enllaç .
El tema d'aquesta conferència va ser
continuada per Mercedes García Ferrari que va presentar els treballs de Juan Vucetich respecte
a les empremtes dactilars en el context llatinoamericà a principis del
segle
XX. La seva conferència es pot seguir en aquest àudio i
també en el
text d'aquest article .
La tercera conferència en ordre cronològic
va estar centrada en l'Espanya de les darreries del segle XX i
l'arribada d'una
nova tecnologia identificació: les empremtes genètiques d'ADN. Va estar
a càrrec de Francisco Etxeberria, metge forense del País Basc, que va presentar la
seva experiència en les campanyes d'identificació de les víctimes del franquisme. La conferència completa està disponible en aquest vídeo .
Tots aquests exemples mostren que
l'arribada de la tecnologia genètica de l’ADN, com també altres noves
tecnologies d’identificació del passat, ha permès nous usos
d’identificació,
tant per vigilar i castigar, com per defensar drets civils i socials (i
també per limitar l’accés a aquests drets). Altra
conclusió del cicle és que els organismes identificacions
(principalment els
estats i les grans corporacions) han dedicat molts més esforços per a
la
primera qüestió (vigilar) que per a la segona (garantir drets). Quan es
parla dels múltiples usos de les tecnologies d'identificació resulta
important
tenir en compte aquests desequilibris i desigualtats, que introdueixen
biaixos dins
de les pròpies tecnologies, fins guiar-les en una determinada direcció,
sense
que per això s'elimine sencerament la capacitat de resistir i crear
nous usos
en direccions oposades o imprevistes. Aquesta conclusió podria fer-se
servir per bona part de les històries de la identificació que es van
revisar durant els
seminaris de febrer de 2016 al Institut d'Història de la Medicina i
de la Ciència de
València . Una discussió més ampla d’aquestes conferències a
la
pàgina “Ciència i llei en acció”: http://www.