24 de mayo de 2016

Nueva publicación y presentación: Eponímia mèdica catalana III

La malaltia de Parkinson, la malaltia d’Alzheimer, el limfoma de Hodgkin. La medicina és plena de termes que deuen el seu origen a les persones que van jugar un paper determinant en el seu descobriment o als llocs o institucions des dels quals es va aconseguir la seva identificació. Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra, presenten l’últim volum de la trilogia sobre eponímia mèdica catalana de la Fundació Dr. Antoni Esteve, una visió històrica de la medicina catalana a través dels seus epònims i que amb aquesta tercera part reuneix ja més de 60 articles sobre les personalitats i centres de recerca que amb el seu nom han deixat una empremta inesborrable a la història de la medicina.

Alguns dels epònims que es tracten en aquesta sèrie son coneguts per la majoria dels metges. El lligament de Gimbernat, per exemple, que deu el seu nom a l’il•lustre cirurgià català del segle XVIII, el presenten els professors d’anatomia al començament dels estudis de medicina. La síndrome de Tolosa-Hunt, un dolor a l’òrbita associat a l’oftalmoplegia ipsilateral, s’ensenya també uns anys més tard. Tanmateix, també es recullen els noms de metges oblidats per la gran majoria i que també van contribuir a l’avançament de la medicina catalana de forma incansable, enginyosa i eficaç.

En aquest tercer volum de la sèrie sobre eponímia mèdica catalana els lectors trobaran una llista d’epònims dedicats a metges botànics del segle XVIII i XIX al costat d’epònims sorgits de metges contemporanis, molts encara actius professionalment. El llibre també conté una gran quantitat d’epònims que no corresponen a persones sinó que s’atribueixen als centres hospitalaris on treballen els autors, com l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar o l’Hospital Parc Taulí, o a llocs com Barcelona, Sabadell o Catalunya. La ciutat de Barcelona, per exemple, dóna nom a un tipus d’hemoglobina, a un criteri de millora a la cirrosi biliar primària i a un test psicològic.

Els epònims ja no es corresponen sempre amb tècniques quirúrgiques, dades semiològiques o troballes anatòmiques. La medicina catalana eponímica també s’ha adaptat als temps actuals i en aquest tercer volum ja podem trobar calculadores de risc de insuficiència cardíaca, criteris de millora terapèutica o aparells d’intervencions quirúrgiques. “Un fet interessant –reconeixen els autors- és la desaparició gradual del nom dels metges en els epònims. Això es pot deure a que el treball en equip impera i el lideratge no és tan clar com en el passat. També podria formar part d’un sentiment d’humilitat que no accepta la consagració del culte a la personalitat”.


El Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve Eponímia mèdica catalana III es presentarà el pròxim 24 de maig de 2016 a les 20.20 hores dins dels actes de cloenda del curs de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (Carrer Major de Can Caralleu, 1-7. Barcelona). Sol·licita el teu exemplar gratuït fent clic a Sol·licitar publicació o descarrega’t el seu contingut íntegre o per capítols a continuació.