28 de julio de 2016

Biografies científiques valencianes

Totes les biografies són a : 

Biografies científiques valencianes 


Conrado Granell Modesto 
Al costat de les restes de la muralla carlista de Sueca i de la maquinària reconstruïda de l’antic Molí de la Baldovina —un exemple rellevant del patrimoni hidràulic valencià— es troba el carrer Conrado Granell. L’any 1965, el consistori suecà va dedicar a Granell aquesta via com a record del seu “acendrat patriotisme” i de “l’amor a la seua terra de Sueca”. Tot i que les autoritats franquistes de Sueca van aprovar aquesta retolació, la relació de Conrado Granell amb les elits polítiques i acadèmiques no va ser senzilla al llarg de la seua vida. Continua llegint

José Soler y Sánchez 
A principi del segle XX, Gabriel Miró narrava les aventures de l’infatigable caminant Sigüenza per la muntanya alacantina, on, després de vint anys a Madrid, havia pogut tornar a beure l’agua del pueblo i sentir a la boca i en el record la dulzor de dejo amargo, pero de verdad química, que todavía es más verdad lírica. En aquest passatge d’Años y Leguas (Madrid, 1928), Miró enfrontava el protagonista de moltes de les seues novel·les amb dues aigües molt distintes. Continua llegint

Vicent Peset i Cervera
L’agost de 1917 els diaris valencians es feren ressò d’un cas d’intoxicació severa associat al menjar que servien al restaurant Miramar del grau de València. Entre les afectades, el cas de major gravetat fou el de Julia Alonso Marzal, natural de Xàtiva, qui s’havia desplaçat a València en viatge de noces i va trobar la mort a conseqüència dels aliments ingerits aquell dia al restaurant. Continua llegint


Jaume Ferran i Clua
El 1885 s’inoculà per primera vegada en l’home una vacuna composta per bacteris vius atenuats. Aquest fet tingué lloc a València, durant una epidèmia de còlera, i va ser realitzat per Jaume Ferran i Clua. Nascut a Corbera d’Ebre (Tarragona) l’1 de febrer de 1851, estudià Medicina a Barcelona i, després d’exercir uns mesos a Pla del Penedès, es traslladà a Tortosa, on ocupà la plaça de metge titular entre el 1874 iel 1887, data en què s’establí definitivament a Barcelona. Continua llegint

Mateu Orfila i Rotger
El magnífic paranimf de la Universitat de València és un dels espais simbòlics més importants d’aquesta institució. És el lloc de les celebracions acadèmiques més rellevants com ara l’obertura del curs i la concessió dels doctorats honoris causa i els premis extraordinaris. L’espai va ser construït al segle XVII, però va ser substancialment reformat l’any 1869 per l’arquitecte Sebastià Monleon, autor també d’altres espais emblemàtics de València. Continua llegint

Rafael Vilar Fiol
Convé dir-ho d’entrada: Rafael Vilar Fiol (1885-1971) és a hores d’ara un personatge força desconegut, en bona mida com a conseqüència de l’exili a França arran de la Guerra Civil. A partir de 1939 la seua vida va transcórrer a París, ciutat on va morir sense haver vist el final de la dictadura del general Franco. Certament, ja octogenari va tornar ocasionalment, però la destinació no fou València, sinó Madrid. Continua llegint

Josep Maria Melià i Bernabeu, 'Pigmalión'
Acaba l’any 2015 i amb aquest la celebració de l’any internacional de la llum. Un any en què s’han succeït amb èxit multitud d’activitats de divulgació vinculades amb diferents branques del coneixement científic. L’astronomia, una ciència basada essencialment en l’observació de la llum en totes les seues formes, ha estat una de les disciplines al voltant de la qual s’han organitzat nombroses iniciatives, coincidint amb la commemoració de la publicació, fa ara cinquanta anys, del descobriment de la radiació de fons de microones per part dels físics nord-americans Arno Allan Penzias i RobertWoodrow Wilson. Continua llegint

Ignacio Tarazona Blanch
Ignacio Tarazona Blanch va nàixer a Sedaví el 1859. Després d’haver estudiat a les Escoles Pies d’Albarrasí i València, Tarazona va iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat de València i els va finalitzar a Madrid, on va obtenir els títols de llicenciat i doctor en Ciències Exactes. Durant aquests anys, va conrear un gran interès per l’astronomia, segurament com a conseqüència de la influència exercida pel seu germà Antonio, astrònom de l’Observatori Astronòmic de Madrid, amb qui mantindrà una estreta relació al llarg de tota la seua vida, tant des del punt de vista personal com professional. Continua llegint

Pere Jaume Esteve
Segons diversos historiadors, Pere Jaume Esteve va nàixer probablement a Morella o a Sant Mateu del Maestrat cap al 1500, i va morir a València el 1556. A penes tenim cap notícia dels seus orígens familiars i de la seua infantesa i joventut, però les investigacions el vinculen amb la zona nord del País Valencià. Era fill del metge Gaspar Esteve i, tot seguint la professió paterna, es va formar com a metge a les universitats de París i Montpeller, on va adquirir un perfecte domini dels idiomes clàssics i una sòlida preparació en anatomia i història natural. Continua llegint