CfP: "Lliçons Materials". XVI Trobada SCHCT, 12 al 14 de noviembre de 2020

Lliçons materials: història CTM del món clot a l’univers discernit

Crida a contribucions per a una taula en vies d'organització de cara a la XVI Trobada de la SCHCT, prevista per al 12-14 de novembre a Alacant (https://16-thct.iec.cat/), però que tindrà lloc íntegrament online. La taula que veieu descrita a sota ja compta amb algunes contribucions i ens agradaria sumar-ne altres. Si esteu interessats en participar, per favor contacteu Josep Simón abans del 28 de maig, enviant-me un títol i breu descripció del cas que desitjaríeu desenvolupar.

Pensar els objectes científics és tasca ordinària de l’historiador de la ciència, la tècnica i la medicina. El món està fet de coses produïdes per i per a la pràctica d’aquestes – a més dels  elements naturals. Les coses CTM són objectes materials – en sentit literal – en el món sensorial i figuratiu dels humans que escrivim històries CTM. En la llarga història contemporània de la CTM, els texts han governat la imaginació dels historiadors que – amb la pretensió d’assolir l’univers infinit a partir del món clos – han sigut embargats pel codi lletrat. Aquesta taula reconeix la urgència de pensar la multitud d’objectes CTM que estan en les nostres mans, i el fet que sense ells hi ha poca història CTM que pensar. Partim del clot per discernir amb ofici històric el nostre món. Aquests objectes estan en museus o en qualsevol altre espai susceptible de ser patrimonialitzat, es poden veure i mirar, també  tocar, i olorar, amb o sense mascareta i guants. Aquests objectes CTM comanden xarxes complexes de relacions materials i immaterials situades en l’espai geopolític i social, que permeten escriure històries de vida, activar mirades plurals, provocar debats essencials, investigar identitats, símbols i significats, contribuir tangiblement a la missió cívica d’historiar, construir narratives com si pensar objectes no fos per a l’historiador més que resoldre problemes primaris de la quotidianitat. Aquestes lliçons materials presenten un ventall de casos que aventuren esforços genuïns en aquesta direcció a través d’objectes científics, tecnològics o mèdics com ara un conjunt de models anatòmics de cares humanes amb patologies orals que van servir per organitzar un museu odontològic al voltant de 1900, un equip de difracció de raigs X instal·lat en la investigació cristal·logràfica contemporània d’una facultat de química, un conjunt d’espectroscopis en una col·lecció universitària, les expectatives creades al voltant de la seva adquisició i les diverses pràctiques científiques associades a aquests, o un respirador mecànic abandonat en un magatzem d’un centre cultural al nucli de poder sociopolític d’una capital, i el seu itinerari tecnològic, mèdic i museològic vital...