CfP: L30 (2024): HUMANITATS MÈDIQUES I PERSPECTIVES DE GÈNERE: UNA UNIÓ NECESSÀRIA
L'àmbit de les Humanitats Mèdiques estableix vincles entre
allò que C. P. Snow va anomenar “les dues cultures” (1961): les ciències, d’una
banda, i les humanitats i les arts, d’altra banda. Aquests intercanvis i contactes
entre disciplines no sols han contribuït —i encara ho fan— que els i les
professionals de la medicina siguin més empàtics i comunicatius, sinó que també
els ha ajudat a comprendre l’experiència d’emmalaltir amb les veus dels i les
pacients, sovint mitjançant poesies, autobiografies, narratives i textos
visuals signats per artistes i escritor/es que estan (o han estat) vivint una
malaltia. Per tant, podem dir que en el seu origen les Humanitats Mèdiques
s’orientaven bàsicament a fer que els metges i les metgesses fossin millors i
més humans, el que redundà, inevitablement, en una instrumentalització de les
humanitats al servei de les ciències biomèdiques. Aquest objectiu —si bé noble
i necessari— encara no s’ha assolit del tot.
Efectivament, podem afirmar que la humanització de la
medicina és encara una de les grans assignatures pendents de la professió
mèdica. Tanmateix, Anne Whitehead i Angela Woods fan una passa més enllà i
demanen una interacció més equilibrada entre les cultures de les ciències medico-sanitàries
i la de les humanitats i les arts (2016). Les Humanitats Mèdiques haurien
d’existir, tal com elles ho proposen, en una zona de contacte, en un espai
fronterer, entre àrees de coneixement històricament separades i, per tant,
esdevenir un tercer espai des d’on conceptualitzar i experimentar la malaltia i
la salut. Però perquè aquest camp del saber resulti verdaderament revolucionari
les perspectives de gènere, i alhora els aspectes interseccionals tals com la
racialització, la sexualitat, o els factors socioeconòmics, haurien de ser
tingudes en compte com un element necessari, inclús urgent, dins de la seva
agenda. La Història de la Medicina abunda en episodis en els quals el gènere no
s’ha considerat, el que ha donat peu a diagnòstics erronis i al silenci forçat
de les dones en els entorns clínics. L’objectiu principal d’aquest dossier
de LECTORA és visibilitzar les diferents formes en les que les
asimetries de gènere han influït en la suposada objectivitat del coneixement
mèdic a través de la història, contaminant significativament la nostra
percepció contemporània i la nostra experiència social de la malaltia. Amb
aquesta idea, aquest dossier exemplificarà la necessitat d’una presència
sistemàtica de la perspectiva de gènere i les seves interseccions en la
investigació bio-mèdica i en les representacions culturals i percepcions
socials de patologies físiques i/o mentals.
Aquest dossier convida articles que estudiïn les
representacions culturals i textuals dels següents temes, d’entre altres:
- Diferències
de gènere en la construcció de patologies i addiccions a través de la
història.
- La
patologització de les emocions i la seva connexió amb la categoria “Dona”.
- Autopatografies
i el component de gènere.
- Relacions
metge-pacient baix el prisma de gènere.
- Discursos
d’amor i malaltia i tot allò que el gènere té a dir al respecte.
- Processos
de dol i estereotips de gènere associats.
- Perspectives
de gènere en la relació entre les malalties humanes i no humanes.
- Les
malalties de l’Antropocè i els seus discursos de gènere.
L’editora d’aquest dossier és la Dra. Luz Mar González-Arias
(Universidad de Oviedo).
Els textos, escrits en català, castellà, gallec, basc,
anglès, francès, italià o portuguès, han de seguir la guia d’estil de la
revista i s’han d’enviar online abans del 15 de desembre de 2023.
La guia d’estil, així com informació de números previs, es
pot consultar a: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/index.
Bibliografia citada
Snow, C.P. (1961), The Two Cultures and the
Scientific Revolution, Cambridge, Cambridge UP.
Whitehead, Anne and Angela Woods (eds.) (2016), The
Edinburgh Companion to the Critical Medical Humanities, Edinburgh,
Edinburgh UP.