"Pius Font i Quer, passió per la botànica", nou espectacle del projecte Theatrum Sapientiae
Es posa en marxa una nova edició del projecte Theatrum Sapientiae dedicada a Pius Font i Quer
Barcelona,
23 de desembre de 2015 - Ja s’ha fet la preestrena del darrer
espectacle del projecte Theatrum Sapientiae, que dedica l’edició
d’enguany al botànic Pius Font i Quer. La representació, titulada Pius
Font i Quer, passió per la botànica, repassa la vida d’aquest botànic
vocacional que, tot i ser químic de formació, quan tenia vint anys,
després d’assistir a un curset que impartia el doctor Manuel Llenas, va
descobrir la seva veritable passió: estudiar les plantes i transmetre
aquest coneixement. Autor, entre d’altres, dels llibres Plantas
medicinales. El Dioscórides renovado i del Diccionario de botánica, la
seva obra científica va suposar un gran avenç per a la botànica catalana
i espanyola. En el camp docent, la seva metodologia pedagògica,
rigorosa i apassionada, va crear escola, i projectes iniciats per ell,
com ara l’Institut Botànic, el Jardí Botànic de Montjuïc i la Flora dels
Països Catalans, van ser continuats pels seus alumnes i deixebles.
S’han
programat noves sessions per als dies 15, 22 i 29 de gener i 5, 19 i 26
de febrer, que tindran lloc a l’aula capella de l’Edifici Històric de
la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585,
08007, Barcelona). Les sessions són gratuïtes però requereixen
inscripció prèvia mitjançant un formulari que hi ha al web del
projecte<http://www.ub.edu/
L’espectacle repassa la vida d’aquest botànic singular
L’obra
situa l’acció en el moment en què Pius Font i Quer surt de la presó,
després de dos anys de reclusió, acompanyat de la seva dona, Emília. De
fet, ella narra als espectadors gran part de la vida del marit, mentre
espera que sigui alliberat. I amb l’ajuda del recurs del salt enrere, en
diversos moments, s’escenifiquen molts dels episodis de la seva carrera
professional.
Font i Quer era professor auxiliar de Botànica a
la Universitat de Barcelona i naturalista del Museu de Ciències Naturals
quan va presentar una tesi doctoral sobre la flora de la comarca del
Bages per accedir a una plaça de catedràtic. A Madrid, però, el van
suspendre al·legant que era un professor poc convencional i que no
volien que la seva afició pel treball de camp interferís en la tasca
docent.
Després del fracàs, Font i Quer abandona la Universitat i
comença a impartir classes a l’Escola Superior d’Agricultura, sense
descuidar mai les seves sortides de camp. De fet, com que formava part
del cos de Sanitat Militar com a farmacèutic, aprofita totes les
destinacions per als seus estudis botànics i per anar fent créixer el
seu apreciat herbari.
Tal com queda palès a l’obra, amb el
govern progressista de la Segona República, el 1933, Font i Quer torna a
la Universitat de Barcelona com a professor permanent (un any abans
havia estat nomenat president de la Institució Catalana d’Història
Natural).
El rumb de la vida de Font i Quer fa un gir inesperat
durant una sortida de camp amb alumnes a Terol, el juliol del 36,
després que Saragossa es declari afí a l’alzamiento. La situació obliga
el professor a tornar irregularment a territori republicà. Per això,
quan acaba la Guerra Civil, Font i Quer és jutjat i condemnat per
rebel·lió militar i passa dos anys a la presó, on aprofita per fer
classes de botànica als reclusos i s’inventa un joc: el Botanicón, que
fa passar l’estona els presos.
Després dels seu pas per la
presó, no pot tornar a la Universitat, ni tampoc al Museu de Ciències
Naturals. No el deixen formar part de cap institució oficial, i es
dedica a escriure articles i llibres per recollir tot el seu coneixement
i poder-lo llegar a les generacions futures.
Durant el règim
franquista, de manera clandestina reinicia les sessions de Botànica de
la Institució Catalana d’Història Natural, que es duien a terme en
domicilis privats i en centres excursionistes, i continua organitzant
sortides de camp. Els seus deixebles i amics van fer el possible per
ajudar-lo i per donar-li rellevància. Finalment, el 1948 li va ser
concedit un càrrec honorífic al CSIC que li permetia anar oficialment a
l’Institut Botànic com a cap de la secció de Flora Hispànica. Uns anys
més tard, va ser nomenat president de l’Institut d’Estudis Catalans i va
exercir com a cap de redacció científica de l’editorial Labor. Tot i
que després de la guerra no va tornar a exercir mai oficialment de
professor, sempre va ser considerat, per deixebles i seguidors, com el
seu gran mestre.
Assessorament científic i documental
L’assessorament
científic de l’activitat Pius Font i Quer, passió per la botànica s’ha
vehiculat a través dels experts de la Facultat de Biologia de la
Universitat de Barcelona Ramon Maria Masalles, Joan Vallès Xirau i Josep
Vigo, així com de Roser Guardia Rubies, del Centre de Documentació de
Biodiversitat Vegetal.
El projecte Theatrum Sapientiae
Aquesta
activitat té l’objectiu d’acostar a la societat personatges destacats
de la ciència catalana. A través d’una experiència guiada i
teatralitzada, el públic del Theatrum Sapientiae descobreix aspectes
personals i professionals d’una personalitat rellevant i alhora coneix
de més a prop la recerca i el coneixement que es generen a la
Universitat. Aquest és el tercer espectacle del projecte Theatrum
Sapientiae, que es va engegar el 2013 amb Ramon Margalef i l’aventura de
la vida<http://www.ub.edu/
El
projecte té el suport de la Fundació Espanyola per al Coneixement i la
Tecnologia (FECYT) - Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Sobre La UB divulga
La
UB divulga engloba el conjunt d’activitats de divulgació científica que
organitza la Universitat de Barcelona. Aquestes accions en alguns casos
estan coordinades directament per la Unitat de Cultura Científica i
Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació, però en d’altres són
propostes pròpies d’altres divulgadors de la Universitat.
Totes les
activitats de La UB divulga tenen en comú els objectius de fomentar
l’interès social per la ciència i el coneixement, augmentar la cultura
científica dels ciutadans i contribuir a incrementar les vocacions
científiques en els joves i els infants. Els formats i les temàtiques de
les accions són diversos, però totes les activitats comparteixen el fet
d’anar destinades a públics no especialitzats.