CfP: "La transfusió de sang en la història: tecnologies mèdiques i reptes socials". XVI Trobada SCHCT, 12 al 14 de noviembre de 2020
Sens dubte, el descobriment dels grups sanguinis (AB0) en el marc de la medicina de laboratori a les primeries del segle XX va obrir la possibilitat de transfondre sang d’una persona a una altra amb un risc assumible. La transfusió sanguínia constitueix un acte mèdic que, juntament amb l’anestèsia, l’asèpsia i el control de la hemorragia, va donar una potent embranzida a la cirurgia. Així mateix, va revolucionar el tractament mèdic i el pronòstic de determinades malalties, com ara les leucèmies.
En aquesta sessió voldríem fer-hi un abordatge des d’una perspectiva històrica, tot parant atenció a les tecnologies mèdiques que s’hi associen i que en van fer possible l’aparició i el posterior desenvolupament. Elements com els espais de la donació, la transfusió directa i indirecta, l’anticoagulació, l’emmagatzematge i el transport de la sang, la determinació dels grups sanguinis i la serologia de control de malalties infeccioses amaguen darrere unes innovacions tecnològiques més o menys complexes que explorarem en aquesta sessió. Així mateix, tindrem molt en compte els reptes socials que es deriven de la donació sanguínia, que afecten tant als “donadors” com als receptors.
Ens referim a les motivacions (polítiques, humanitàries, crematístiques) de la donació, als biaixos de gènere, a l’associacionisme de donadors voluntaris, etc., i també als lligams emocionals individuals i/o col·lectius que s’establien entre donadors i receptors. Igualment, ens referim a sentiments com la por: por a la tècnica en si mateixa, por a la pèrdua de salut, por a la pèrdua de la identitat, por a l’estigmatització en cas de rebuig, etc. Finalment, també tenen cabuda aquelles propostes relacionades amb aspectes ètics i legals, en relació, per exemple, a la transfusió interracial o de sang cadavèrica, o a la donació i transfusió en temps de guerra.
Les interessades i els interessats haurien de fer arribar a Xavier García Ferrandis un breu resum (al voltant de 200 paraules) abans del dia 31 de maig.