Identitats i identificacions: vídeos de les conferències


Identitats i identificacions: Passat i Present

Els mètodes d'identificació mobilitzen procediments molt variats, àmpliament estesos en la societat i en molts casos invisibles o difícils de percebre. Han desenvolupat una gran varietat de funcions, des de la persecució del delicte fins a la gestió de transaccions comercials o el control de migracions. També provoquen reaccions variades per part dels diversos grups que els creen, apliquen o pateixen. Les tecnologies d'identificació han servit per vigilar i castigar, però també per accedir a drets o per negar-los.


Aquestes són algunes de les conclusions del cicle de conferències que s'ha estat impartint al febrer de 2016 a l'institut d'història de la medicina i de la ciència "López Piñero" i que ara s'editen en forma d'una col·lecció de vídeos i àudios a través dels enllaços que s'ofereixen a una nova entrada del blog “Ciència i Llei en Acció”:



El cicle "IDENTITATS I IDENTIFICACIONS" va ser obert per Vincent Denis, autor juntament amb Ilsen About d'una de les millors obres de síntesi sobre el tema. La seva conferència respecte a les noves pràctiques d’identificació del segle XVIII a França es pot veure en aquest enllaç .
El tema d'aquesta conferència va ser continuada per Mercedes García Ferrari que va presentar els treballs de Juan Vucetich respecte a les empremtes dactilars en el context llatinoamericà a principis del segle XX. La seva conferència es pot seguir en aquest àudio i també en el text d'aquest article .
La tercera conferència en ordre cronològic va estar centrada en l'Espanya de les darreries del segle XX i l'arribada d'una nova tecnologia identificació: les empremtes genètiques d'ADN. Va estar a càrrec de Francisco Etxeberria, metge forense del País Basc, que va presentar la seva experiència en les campanyes d'identificació de les víctimes del franquisme. La conferència completa està disponible en aquest vídeo .

Tots aquests exemples mostren que l'arribada de la tecnologia genètica de l’ADN, com també altres noves tecnologies d’identificació del passat, ha permès nous usos d’identificació, tant per vigilar i castigar, com per defensar drets civils i socials (i també per limitar l’accés a aquests drets). Altra conclusió del cicle és que els organismes identificacions (principalment els estats i les grans corporacions) han dedicat molts més esforços per a la primera qüestió (vigilar) que per a la segona (garantir drets). Quan es parla dels múltiples usos de les tecnologies d'identificació resulta important tenir en compte aquests desequilibris i desigualtats, que introdueixen biaixos dins de les pròpies tecnologies, fins guiar-les en una determinada direcció, sense que per això s'elimine sencerament la capacitat de resistir i crear nous usos en direccions oposades o imprevistes. Aquesta conclusió podria fer-se servir per bona part de les històries de la identificació que es van revisar durant els seminaris de febrer de 2016 al Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de València . Una discussió més ampla d’aquestes conferències a la pàgina “Ciència i llei en acció”: http://www.investigacionyciencia.es/blogs/ciencia-y-sociedad/90/posts/identidades-e-identificaciones-pasado-y-presente-14161