Conecta.

Sesión: "Saber experto y riesgos laborales en las sociedades contemporáneas" El objeto de esta sesión es explorar los diferentes usos, funciones y limitaciones del conocimiento experto para la gobernanza de la salud laboral en las sociedades contemporáneas. Invitamos a todas las personas interesadas en participar a remitir una propuesta (título, autoría, resumen de 300 palabras) a  amenende@ugr.es  antes del  29 de mayo de 2020 . La legitimación de las políticas públicas sobre los riesgos a la salud derivados de la actividad productiva ha estado en las dos últimas centurias informada y mediatizada por la cultura experta. La ciencia médica y sus profesionales han jugado un papel determinante en la identificación de los riesgos laborales y en la regulación legal de la prevención, de la vigilancia de la salud y de la compensación de sus potenciales daños. Desde la obra seminal del Rosner y Markowitz (1991), la historiografía ha contribuido a desterrar interpretaciones si

Lliçons materials: història CTM del món clot a l’univers discernit Crida a contribucions per a una taula en vies d'organització de cara a la XVI Trobada de la SCHCT, prevista per al 12-14 de novembre a Alacant ( https://16-thct.iec.cat/ ), però que tindrà lloc íntegrament online. La taula que veieu descrita a sota ja compta amb algunes contribucions i ens agradaria sumar-ne altres. Si esteu interessats en participar, per favor contacteu Josep Simón  abans del 28 de maig, enviant-me un títol i breu descripció del cas que desitjaríeu desenvolupar. Pensar els objectes científics és tasca ordinària de l’historiador de la ciència, la tècnica i la medicina. El món està fet de coses produïdes per i per a la pràctica d’aquestes – a més dels  elements naturals. Les coses CTM són objectes materials – en sentit literal – en el món sensorial i figuratiu dels humans que escrivim històries CTM. En la llarga història contemporània de la CTM, els texts han governat la imaginació dels historiad

Sens dubte, el descobriment dels grups sanguinis (AB0) en el marc de la medicina de laboratori a les primeries del segle XX va obrir la possibilitat de transfondre sang d’una persona a una altra amb un risc assumible. La transfusió sanguínia constitueix un acte mèdic que, juntament amb l’anestèsia, l’asèpsia i el control de la hemorragia, va donar una potent embranzida a la cirurgia. Així mateix, va revolucionar el tractament mèdic i el pronòstic de determinades malalties, com ara les leucèmies. En aquesta sessió voldríem fer-hi un abordatge des d’una perspectiva històrica, tot parant atenció a les tecnologies mèdiques que s’hi associen i que en van fer possible l’aparició i el posterior desenvolupament. Elements com els espais de la donació, la transfusió directa i indirecta, l’anticoagulació, l’emmagatzematge i el transport de la sang, la determinació dels grups sanguinis i la serologia de control de malalties infeccioses amaguen darrere unes innovacions tecnològiques més o men

Coordinadors: Carmel Ferragud, José Pardo-Tomás Hem organitzat un sessió dedicada a aspectes d'història material de la medicina i la ciència dels segles XV al XVIII, en el marc de l'expansió dels regnes ibèrics i la circulació global d'objectes naturals (animals, vegetals, minerals) per a ús medicinal o de consum. Volem posar l'accent en les fonts visuals, textuals i materials de què disposem per tal de reconstruir la circulació de textos i imatges, però també –i molt especialment– dels propis productes naturals. Llengües de les comunicacions : català, castellà i anglès. P er ara , aquestes són les comunicacions amb les què comptem: 1 - La tecnologia en la caça amb ocells a través de l'inventari de bens del Duc de Calàbria (1527), de R. M. Olmos de León i Carmel Ferragud. 2 -  Las sortijas de uña de la gran bestia: del galenismo académico al uso popular, de María Luz López-Terrada 3 - "Menjar fred, beguda calenta, mai fer

CFP: Physics in the field: Turning the historiography of physics around spatiality This session engages with the spatial turn in the history of physics. It departs from the fruitful but partial focus on the laboratory that has characterized the mainstream historiography of physics, to deal instead with other spaces of physics research that have been overshadowed. In order to redress this bias, it is useful to reopen and expand (beyond the lab) the question: have place, space, and geography been elements relevant for physics research practices? This session is interested on a broad and more inclusive understanding of the spaces were physics knowledge was produced. For instance, how does physics look if we direct attention to its research practices in the field involved in the course of expeditions and the space of field stations between the 19th and 20th centuries? Why physics research required and became intertwined to expeditions and field stations? For which purposes? How physicists

Proposals are invited for panels at the upcoming ICHST2021 in Prague (July 25-31, 2021)  https://www.ichst2021.org/  for the following symposium: Museum Revolutions? Transformations of Science and Technology Display in Central and Eastern Europe since the 20th Century Science museums and, more recently, science centres have become a global phenomenon. They have been studied historically for national, cultural and economic developments, however, mostly for Europe and North America, where close transatlantic connections between the institutions existed from the outset. In a first major attempt to delineate the respective museum revolution in Central and Eastern Europe, we consider the full span of the development in the 20th and early 21st century. For example, starting from Moscow's pre-revolutionary and Prague's pre-WW I museums of technology, over postwar science museums (that were established as in Warsaw or just envisioned and planned as in East-Berlin and Budapest) up

Biomedical knowledge in a time of crisis: Historical and Philosophical Perspectives on COVID-19 Editors : D. Teira – S. Leonelli  Rationale : This Topical Collection brings together scholarly reflections on the COVID-19 pandemic from scholars in the history, philosophy and social studies of biology and biomedicine. Themes may include, but are not limited to, the role of modelling, data practices and uncertainty in pandemic science and policy responses; the genealogies and reconfigurations of life science expertise in the face of the pandemic; the biopolitics and governance of biological knowledge, particularly in related fields such as epidemiology and immunology; the implications for research organizations and management worldwide, including experimental practices and work with non-human organisms; the intersection between private and public research activities and services, including with regard to population monitoring and public health services, across countries; the history

Presentación en versión castellana e  inglesa de la exposición Maria Sybilla Merian y Alida Withoos. Mujeres,  Arte y Ciencia en la Edad Moderna / Maria Sibylla Merian and Alida   Withoos. Women, Art and Science in the Early Modern World, que tuvo  lugar en el Paraninfo de la Universidad de Cantabria entre octubre de  2018 y enero de 2019, comisariada por Montserrat Cabré y María Cruz de  Carlos. La exposición permite una visita virtual completa a través de  un paseo en 3D y acceso al detalle de las obras expuestas, y un enlace a  una versión gratuita del catálogo. https://web.unican.es/campuscu ltural/Paginas/Mujer-Arte-y- Ciencia-en-la-Edad-Moderna. aspx