“Del hachís y de la alienación mental”, de Jacques-Joseph Moreau de Tours
El professor de la Universitat de València i investigador de l'IILP Enric Novella ha editat i traduït (en col·laboració amb Silvia Fervenza i Marisa Cuñat) Del hachís y de la alienación mental, de Jacques-Joseph Moreau (de Tours), per a la Col·lecció de Llibres d'Història de l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN). Adjuntem una breu presentació d'aquesta obra que enriqueix aquesta prestigiosa sèrie amb un nou títol fonamental.
Jacques-Joseph Moreau (més conegut com Moreau de Tours) és, sens dubte, una de les figures més fascinants de la història de la psiquiatria. Entre 1836 i 1837 va viatjar com a acompanyant d'un acabalat pacient del seu mestre Esquirol a Malta, Turquia i Egipte, on va començar a familiaritzar-se amb els efectes fisiològics i psicològics del cànnabis. Fundador d'un efímer Club des Haschischins que va reunir la flor i nata de la intel·lectualitat parisenca (Gautier, Delacroix, Baudelaire, Nerval, Dumas pare, etc.), Moreau es va convèncer molt prompte del seu valor com "un mitjà poderós i únic d'exploració en matèria de patogènia mental ", i, al cap d'un temps, va compilar les seues experiències en Del hachís y de la alienación mental.
En aquesta obra cabdal de l'alienisme francès vuitcentista, Moreau no es limita a consignar les seues finíssimes observacions, sinó que formula una doctrina molt completa sobre dels fonaments i la naturalesa de l'alienació mental. Postulant una identitat estricta entre els fenòmens del son i la bogeria, Moreau creu veure en l'excitació -i en els processos resultants de "dissociació, desagregació i dissolució de les idees"- el "fet primordial" del qual es deriven la totalitat dels símptomes de la bogeria, anticipant així un punt de vista que inspiraria aportacions posteriors tan rellevants com les de Pierre Janet, Gaëtan Gatian de Clérambault o Henri Ey.
No obstant això, i més enllà de la seva riquesa descriptiva i de l'originalitat dels seus plantejaments, Del hachís y de la alienación mental és també una obra revolucionària per l'obstinació de Moreau a recórrer a la introspecció com l'autèntica via règia per tal de recrear, aprehendre i examinar l'experiència inefable de la bogeria: "la majoria dels alienistes ha descrit amb detall els símptomes infinitament variats que presentaven els malalts [...], però no en sé de cap que, referint-se a la bogeria, ens haja transmès el resultat de la seua experiència personal i l'haja descrit a partir de les seues pròpies percepcions i sensacions ".